CRÒNICA D’UN APLEC MOLT PARTICULAR

53 Aplec de Matagalls: 14 de juliol del 2002

 

Jacint Verdaguer morí xiuxiuejant, ple d'esperança:

"Jesús, Jesús, empareu-me!"

 

Un Aplec més, el que fa 53 des de l’inici d’aquesta ascensió al cim de Matagalls cada segon diumenge de juliol. En redactar la crònica hi ha el risc de caure en la monotonia, per la repetició dels mateixos actes: medalles de la constància, missa al peu de la creu presidida pel bisbe de Vic, benedicció d’una font o altra millora dins el Montseny, ballada de sardanes a Viladrau... Un conegut cant popular proclama joiosament: “Cada dia surt el sol i tot recomença...”

Sempre hi ha novetat quan regna la il·lusió i l’optimisme. Cada dia és una sorpresa en el camí e la vida. Cada any l’Aplec de Matagalls porta alguna novetat que el fa diferent dels anys anteriors.

Enguany, un dels protagonistes principals, el temps, ens ha estat propici. Després d’un dissabte plujós, amb un cel de plom amenaçador de tempesta ha clarejat una matinada fresca i transparent que ha omplert els cors d’entusiasme i agraïment al Senyor que en regalava un dia tan esplèndid.

Els romeus van acudint a la Creu de bon matí. Esperant l’hora del començament dels actes programats, refan les forces, signen la fitxa d’assistència, recullen el preciós àlbum del 53è Aplec, acuradament preparat per Joan González amb l’artística portada de Xevi Valls, sota la direcció de Ramon Caralt i la coordinació general de Joan Alsina i contemplen el panorama espectacular. El dia s’ho mereix:

S’albira Montserrat, la Mola, els Cingles de Bertí i Gallifa, i fins i tot Barcelona, per una banda; en front, Les Agudes i el Turó de l’Home, el Pla de la Calma, Sui, Puigdrau i Tagamanent; per l’altra, Puigsacalm, Milany, Cabrera, Montdois, Aiats, Cantonigrós, Bellmunt. Més al fons, els Pirineus blancs, amb neu de la vigília. Sorprenent en ple estiu. I a baix, al peu mateix de la muntanya, el pintoresc poble de Viladrau, enmig de la boscúria, tot un espectacle i un xic més enllà la Plana de Vic embolcallada en una impressionant massa de cotofluix, la boira baixa que, per inversió de temperatura, la priva de rebre els raigs del sol que fruïm dalt del cim. A l’alçada de 1700 metres, l’aire és bastant fred, però una mica abrigats i amb l’escalfor del sol, la muntanya es fa acollidora. Ja són uns quants centenars els qui s’apleguen al peu de la Creu.

L’aspecte trist de l’Aplec d’aquest any ha estat la manca de salut del Bisbe de Vic que no ens ha pogut acompanyar. També hem lamentat l’absència del P. Ramon Caralt, director de l’Aplec, impedit per una delicada intervenció quirúrgica al cor.

A les 9,30 s’inicia el repartiment de medalles de la constància. Joan Alsina crida els qui han acreditat la seva assistència a l’Aplec durant 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45 anys i els hi fan entrega del trofeu el P. Josep Mª Codina, claretià de Sabadell, en substitució del P. Ramon Caralt. I el secretari del bisbe de Vic, Josep Jutglà.

A les 10,30 comença la celebració de l’Eucaristia que presideix també el P. Josep Mª Codina, actuant com a concelebrants Mn. Josep Jutglà, de Vic; Mn. Josep Rovira, de Sant Sadurní de l’Heura i Joan Sabé, veterà en els Aplecs, però novell i jove sacerdot ordenat tot just fa un més a la catedral de Barcelona. Els assistents participaren activament unint-se als cants ben seleccionats d’acord amb la litúrgia del diumenge.

Després de l’Evangeli el P. Josep Mª Codina llegí l’homilia preparada pel Bisbe de Vic, comentant la paràbola del sembrador i que trobareu completa en un altre lloc d’aquest àlbum. Aquí transcrivim solament el que es refereix als dos personatges tradicionalment recordats en els Aplecs: el P. Claret i Mn. Cinto.

“El tema verdaguerià d'enguany és el centenari de la mort del poeta. Fa una mica més d'una mesada que vam commemorar la data exacta del seu traspàs. El "príncep dels poetes catalans" lliurà l'ànima a Déu a mitja tarda del dia 10 de juny, a Vil·la Joana de Vallvidrera. Morí xiuxiuejant, ple d'esperança: "Jesús, Jesús, empareu-me!" Tres setmanes abans havia complert 57 anys.

La consternació per la mort de Mn. Cinto sotraguejà Barcelona i Catalunya i en traspassà les fronteres. La capella ardent fou instal·lada a la sala del Consell de Cent i, el dia 15 de juny, les seves despulles, acompanyades del plor de tot Catalunya, eren portades triomfalment a Montjuïc en l’enterrament més grandiós que s'hagi vist mai a Barcelona.

La poesia religiosa de Verdaguer ha penetrat profundament en el poble senzill. Ha estat un gran catequista i un zelós apòstol del nostre poble. Les seves poesies -moltíssimes d'elles musicades- han perfumat les nostres llars i durant una colla d'anys han dignificat el culte de les nostres esglésies. Que un dia puguem trobar-nos amb ell al cel!

El tema claretià d'enguany voldria abraçar d'una mirada xopa de joia i d’agraïment tota l’estimació que Mn. Cinto va demostrar sempre a sant Antoni M. Claret i als claretians, i el fervor amb què va cantar el seu amor al Cor de Maria.

Verdaguer, sempre que feia referència a Vic, normalment esmentava el P. Claret del qual subratllava la santedat.

Les referències claretianes de Mn. Cinto abunden sobretot en l’apèndix del llibre Aires del Montseny, on es repeteix moltes vegades que fou el P. Claret qui plantà la creu al cim del Matagalls. Per aquest motiu, en tots els aplecs, fem esment del sant i del poeta.

Finalment, Mn. Cinto, per influència del P. Claret, té força versos dedicats al Cor de Maria, especialment en el Roser de tot l'any i en Veus del Bon Pastor, llibre dedicat pel poeta als claretians. En aquesta obra trobem aquells versos tan coneguts:

"Cor de Maria

de Gràcia Font,

Cor de Maria,

salveu el món.”

Germans, donem gràcies a Déu per haver-nos fet el gran regal del Mn. Cinto i per haver unit inseparablement a aquesta creu del Matagalls el sant que la va plantar i el poeta que la va cantar tantes vegades.

Que aquest Aplec d'enguany ens ajudi a estimar més la Paraula de Déu i a fer de la Bíblia el llibre més important, familiar i útil de la nostra vida.

Postdata

Enguany tenia un interès especial a celebrar la missa de l'Aplec: és l'any centenari de la mort de Verdaguer, el gran cantor d'aquesta Creu del Matagalls i, d'altra banda, l'Aplec d'avui és gairebé segur que es tracta del darrer en el qual hauria participat com a bisbe de Vic, ja que el mes de desembre compliré setanta-cinc anys i hauran de rellevar-me en el govern de la diòcesi de Vic.

Tot i que he esperat fins al darrer moment amb la il·lusió de poder-me fer present entre vosaltres, he hagut de desistir-ne perquè el reuma m'agarrota les cames. Per aquest motiu, juntament amb l'homilia de la missa, us faig arribar el meu comiat. M'agradava de venir a l'Aplec, m'omplia de joia poder-hi saludar anyalment els vells amics i coneguts, entrar en contacte amb aquest cim, cantar amb vosaltres "L'hora dels adéus"...

Amics, enguany, el meu adéu és un aiguabarreig de sentiments. M'uneixo en esperit a la vostra eucaristia, prego per tots vosaltres i voldria fer-vos arribar una forta abraçada a cada un de vosaltres. Mantingueu-vos fidels a l'Aplec del Matagalls. Que el Senyor us beneeixi. Adéu-siau!

 

En presentar les ofrenes del pa i el vi per al sacrifici, els padrins de la nova font de Pastors han ofert una cantimplora plena de l’aigua de la font per barrejar-la amb el vi, com a símbol de la nostra transfiguració en el Crist. En les pregàries tinguérem un record pels apleguistes que ens han deixat l’últim any, entre els que destaca la germana del P. Illa, Rosalia, així com Ramon Gabernet, del Gremi de Llibreters de Vell, l’entusiasta Pere Puig i Mn. Xavier Puigrefagut familiar del bisbe de Vic, Felip Rabat, germà de l’Àngel i Matilde Travesset esposa de l’amic Tomàs Sanjust, apleguista incondicional.

 

El cant dels adéus clogué la trobada al peu de la Creu, dispersant-se els assistents per tots els camins i viaranys de la muntanya, comentant els incidents i dirigint-se al lloc escollit per compartir l’àpat merescut.

 

A les 13 h. ens trobàrem un bon grup d’apleguistes al lloc de la nova font de Pastors, així anomenada perquè allí es reunien en temps passats els pastors de vàries cases rurals de la contrada. Ha estat dedicada a Mn. Cinto Verdaguer en el centenari de la seva mort (1902-2002). És la font 47 que enriqueix el medi ambient del Montseny i ha estat arranjada sota la direcció d’Àngel Rabat. Han actuat de padrins els germans Alex i Anna Rabat i Bellvehí. Ha beneit la Font de Pastors el P. Josep Mª Codina, amb una al·lusió al càntic de Sant Francesc d’Assís que s’extasiava davant totes les criatures: Lloat siguis, Senyor, per la germana aigua, transparent, cristal·lina i casta”. Quants muntanyencs apaivagaran la set en aquest nou doll d’aigua!

El poeta de Viladrau Ramon Pagés ha fet una rica presentació, llegint primerament una poesia original: “A mossèn Jacint Verdaguer”. També ha recitat la segona part d’un poema de Mn. Joan Colom “A la font de Mossèn Cinto” i finalment una poesia de Felip Graugés, treta del llibre “Els poetes de la meva terra”, intitulada “A Jacint Verdaguer”. La dedicatòria de la font resa:  

Perquè pogués aixecar el vol

ta fantasia sobirana

Déu va donar-te per bressol

un tros de terra catalana. (Felip Graugés).

 

Voldríem fer constar la col·laboració durant tot l’any de la Junta dels Aplecs i de tots els qui han fet possible una vegada més aquesta última pujada al Matagalls.

La pluja, després del bon temps del matí, impedí ballada de sardanes, que patrocina l’Excel·lentíssim Ajuntament de Viladrau.

Com a aperitiu de l’Aplec el dissabte, a la Missa Vespertina de la vila, s’ambientà, com ja és tradició, la temàtica de l’Aplec que recorda cada any a Mn. Cinto i al P. Claret, que fou regent de Viladrau, on deixà un record perenne del seu zel i de la seva santedat i des d’on volà a escampar arreu la Bona Nova. Viladrau assistí amb fervor i entusiasme a aquesta eucaristia anticipada de l’Aplec.

Josep Maria Codina, claretià.