Jacint
Verdaguer morí xiuxiuejant, ple d'esperança:
"Jesús,
Jesús, empareu-me!"
Un Aplec més, el que fa 53 des de linici daquesta
ascensió al cim de Matagalls cada segon diumenge de juliol. En redactar la crònica hi ha
el risc de caure en la monotonia, per la repetició dels mateixos actes: medalles de la
constància, missa al peu de la creu presidida pel bisbe de Vic, benedicció duna
font o altra millora dins el Montseny, ballada de sardanes a Viladrau... Un conegut cant
popular proclama joiosament: Cada dia surt el sol i tot recomença...
Sempre
hi ha novetat quan regna la il·lusió i loptimisme. Cada dia és una sorpresa en el
camí e la vida. Cada any lAplec de Matagalls porta alguna novetat que el fa
diferent dels anys anteriors.
Enguany,
un dels protagonistes principals, el temps, ens ha estat propici. Després dun
dissabte plujós, amb un cel de plom amenaçador de tempesta ha clarejat una matinada
fresca i transparent que ha omplert els cors dentusiasme i agraïment al Senyor que
en regalava un dia tan esplèndid.
Els
romeus van acudint a la Creu de bon matí. Esperant lhora del començament dels
actes programats, refan les forces, signen la fitxa dassistència, recullen el
preciós àlbum del 53è Aplec, acuradament preparat per Joan González amb lartística
portada de Xevi Valls, sota la direcció de Ramon Caralt i la coordinació general de Joan
Alsina i contemplen el panorama espectacular. El dia sho mereix:
Salbira
Montserrat, la Mola, els Cingles de Bertí i Gallifa, i fins i tot Barcelona, per una
banda; en front, Les Agudes i el Turó de lHome, el Pla de la Calma, Sui, Puigdrau i
Tagamanent; per laltra, Puigsacalm, Milany, Cabrera, Montdois, Aiats, Cantonigrós,
Bellmunt. Més al fons, els Pirineus blancs, amb neu de la vigília. Sorprenent en ple
estiu. I a baix, al peu mateix de la muntanya, el pintoresc poble de Viladrau, enmig de la
boscúria, tot un espectacle i un xic més enllà la Plana de Vic embolcallada en una
impressionant massa de cotofluix, la boira baixa que, per inversió de temperatura, la
priva de rebre els raigs del sol que fruïm dalt del cim. A lalçada de 1700 metres,
laire és bastant fred, però una mica abrigats i amb lescalfor del sol, la
muntanya es fa acollidora. Ja són uns quants centenars els qui sapleguen al peu de
la Creu.
Laspecte
trist de lAplec daquest any ha estat la manca de salut del Bisbe de Vic que no
ens ha pogut acompanyar. També hem lamentat labsència del P. Ramon Caralt,
director de lAplec, impedit per una delicada intervenció quirúrgica al cor.
A
les 9,30 sinicia el repartiment de medalles de la constància. Joan Alsina crida els
qui han acreditat la seva assistència a lAplec durant 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40,
45 anys i els hi fan entrega del trofeu el P. Josep Mª Codina, claretià de Sabadell, en
substitució del P. Ramon Caralt. I el secretari del bisbe de Vic, Josep Jutglà.
A les 10,30 comença la celebració de lEucaristia
que presideix també el P. Josep Mª Codina, actuant com a concelebrants Mn. Josep
Jutglà, de Vic; Mn. Josep Rovira, de Sant Sadurní de lHeura i Joan Sabé, veterà
en els Aplecs, però novell i jove sacerdot ordenat tot just fa un més a la catedral de
Barcelona. Els assistents participaren activament unint-se als cants ben seleccionats dacord
amb la litúrgia del diumenge.
Després
de lEvangeli el P. Josep Mª Codina llegí lhomilia preparada pel Bisbe de
Vic, comentant la paràbola del sembrador i que trobareu completa en un altre lloc daquest
àlbum. Aquí transcrivim solament el que es refereix als dos personatges tradicionalment
recordats en els Aplecs: el P. Claret i Mn. Cinto.
El
tema verdaguerià d'enguany és el centenari de la mort del poeta. Fa una mica més d'una
mesada que vam commemorar la data exacta del seu traspàs. El "príncep dels poetes
catalans" lliurà l'ànima a Déu a mitja tarda del dia 10 de juny, a Vil·la Joana
de Vallvidrera. Morí xiuxiuejant, ple d'esperança: "Jesús, Jesús,
empareu-me!" Tres setmanes abans havia complert 57 anys.
La
consternació per la mort de Mn. Cinto sotraguejà Barcelona i Catalunya i en traspassà
les fronteres. La capella ardent fou instal·lada a la sala del Consell de Cent i, el dia
15 de juny, les seves despulles, acompanyades del plor de tot Catalunya, eren portades
triomfalment a Montjuïc en lenterrament més grandiós que s'hagi vist mai a
Barcelona.
La
poesia religiosa de Verdaguer ha penetrat profundament en el poble senzill. Ha estat un
gran catequista i un zelós apòstol del nostre poble. Les seves poesies -moltíssimes
d'elles musicades- han perfumat les nostres llars i durant una colla d'anys han dignificat
el culte de les nostres esglésies. Que un dia puguem trobar-nos amb ell al cel!
El tema claretià d'enguany voldria abraçar d'una
mirada xopa de joia i dagraïment tota lestimació que Mn. Cinto va demostrar
sempre a sant Antoni M. Claret i als claretians, i el fervor amb què va cantar el seu
amor al Cor de Maria.
Verdaguer,
sempre que feia referència a Vic, normalment esmentava el P. Claret del qual subratllava
la santedat.
Les
referències claretianes de Mn. Cinto abunden sobretot en lapèndix del llibre Aires
del Montseny, on es repeteix moltes vegades que fou el P. Claret qui plantà la creu al
cim del Matagalls. Per aquest motiu, en tots els aplecs, fem esment del sant i del poeta.
Finalment,
Mn. Cinto, per influència del P. Claret, té força versos dedicats al Cor de Maria,
especialment en el Roser de tot l'any i en Veus del Bon Pastor, llibre dedicat pel poeta
als claretians. En aquesta obra trobem aquells versos tan coneguts:
"Cor
de Maria
de
Gràcia Font,
Cor
de Maria,
salveu
el món.
Germans,
donem gràcies a Déu per haver-nos fet el gran regal del Mn. Cinto i per haver unit
inseparablement a aquesta creu del Matagalls el sant que la va plantar i el poeta que la
va cantar tantes vegades.
Que
aquest Aplec d'enguany ens ajudi a estimar més la Paraula de Déu i a fer de la Bíblia
el llibre més important, familiar i útil de la nostra vida.
Postdata
Enguany
tenia un interès especial a celebrar la missa de l'Aplec: és l'any centenari de la mort
de Verdaguer, el gran cantor d'aquesta Creu del Matagalls i, d'altra banda, l'Aplec d'avui
és gairebé segur que es tracta del darrer en el qual hauria participat com a bisbe de
Vic, ja que el mes de desembre compliré setanta-cinc anys i hauran de rellevar-me en el
govern de la diòcesi de Vic.
Tot i que he esperat fins al darrer
moment amb la il·lusió de poder-me fer present entre vosaltres, he hagut de desistir-ne
perquè el reuma m'agarrota les cames. Per aquest motiu, juntament amb l'homilia de la
missa, us faig arribar el meu comiat. M'agradava de venir a l'Aplec, m'omplia de joia
poder-hi saludar anyalment els vells amics i coneguts, entrar en contacte amb aquest cim,
cantar amb vosaltres "L'hora dels adéus"...
Amics,
enguany, el meu adéu és un aiguabarreig de sentiments. M'uneixo en esperit a la vostra
eucaristia, prego per tots vosaltres i voldria fer-vos arribar una forta abraçada a cada
un de vosaltres. Mantingueu-vos fidels a l'Aplec del Matagalls. Que el Senyor us beneeixi.
Adéu-siau!
En
presentar les ofrenes del pa i el vi per al sacrifici, els padrins de la nova font de
Pastors han ofert una cantimplora plena de laigua de la font per barrejar-la amb el
vi, com a símbol de la nostra transfiguració en el Crist. En les pregàries tinguérem
un record pels apleguistes que ens han deixat lúltim any, entre els que destaca la
germana del P. Illa, Rosalia, així com Ramon Gabernet, del Gremi de Llibreters de Vell, lentusiasta
Pere Puig i Mn. Xavier Puigrefagut familiar del bisbe de Vic, Felip Rabat, germà de lÀngel
i Matilde Travesset esposa de lamic Tomàs Sanjust, apleguista incondicional.
El
cant dels adéus clogué la trobada al peu de la Creu, dispersant-se els assistents per
tots els camins i viaranys de la muntanya, comentant els incidents i dirigint-se al lloc
escollit per compartir làpat merescut.
A
les 13 h. ens trobàrem un bon grup dapleguistes al lloc de la nova font de Pastors,
així anomenada perquè allí es reunien en temps passats els pastors de vàries cases
rurals de la contrada. Ha estat dedicada a Mn. Cinto Verdaguer en el centenari de la seva
mort (1902-2002). És la font 47 que enriqueix el medi ambient del Montseny i ha estat
arranjada sota la direcció dÀngel Rabat. Han actuat de padrins els germans Alex i
Anna Rabat i Bellvehí. Ha beneit la Font de Pastors el P. Josep Mª Codina, amb una
al·lusió al càntic de Sant Francesc dAssís que sextasiava davant totes les
criatures: Lloat siguis, Senyor, per la germana aigua, transparent, cristal·lina i casta.
Quants muntanyencs apaivagaran la set en aquest nou doll daigua!
El
poeta de Viladrau Ramon Pagés ha fet una rica presentació, llegint primerament una
poesia original: A mossèn Jacint Verdaguer. També ha recitat la segona part
dun poema de Mn. Joan Colom A la font de Mossèn Cinto i finalment una
poesia de Felip Graugés, treta del llibre Els poetes de la meva terra,
intitulada A Jacint Verdaguer. La dedicatòria de la font resa:
ta
fantasia sobirana
Déu
va donar-te per bressol
un
tros de terra catalana. (Felip Graugés).
Voldríem
fer constar la col·laboració durant tot lany de la Junta dels Aplecs i de tots els
qui han fet possible una vegada més aquesta última pujada al Matagalls.
La
pluja, després del bon temps del matí, impedí ballada de sardanes, que patrocina lExcel·lentíssim
Ajuntament de Viladrau.
Com
a aperitiu de lAplec el dissabte, a la Missa Vespertina de la vila, sambientà,
com ja és tradició, la temàtica de lAplec que recorda cada any a Mn. Cinto i al
P. Claret, que fou regent de Viladrau, on deixà un record perenne del seu zel i de la
seva santedat i des don volà a escampar arreu la Bona Nova. Viladrau assistí amb
fervor i entusiasme a aquesta eucaristia anticipada de lAplec.
Josep Maria Codina,
claretià.