En aquest  breu escrit s´intenta mostrar com Déu sempre ha confiat en la dona, sobretot en els moments més difícils de la història de l´Església, és fruit d´una experiència alliberadora de Jesús. Jo creia que sols podia servir a l´Església des del servei de la caritat i de la pregària. Em vaig sentir cridada per Crist a investigar i donar-ho a conèixer de paraula i per escrit. Era Crist qui feia que posés els talents que m´havia donat al servei de l´Església. Des d´aquesta experiència alliberadora he contemplat la Bíblia i la història de l´Església, descobrint que aquesta experiència havia estat viscuda per moltes altres dones al llarg de tota la història de la Salvació, i desitjaria que animés a moltes altres a posar tots els talents, siguin intel·lectuals o no, al servei de l´Església i de la societat.

DÉU SEMPRE HA CONFIAT EN LA DONA

El llibre del Gènesi ens narra com ADéu va crear l´home a imatge de Déu; creà l´home i la dona@ (Gn 1,27). Podem veure com al llarg dels segles Déu ha estat conseqüent amb la seva obra creadora, on no ha fet a ningú superior o inferior a un altre, sinó solidaris en una mateixa creació.  Si el pecat és l´origen de la desigualtat entre l´home i la dona, Déu no s´identifica amb aquesta desigualtat present en la major part de les cultures humanes.

                       La dona en l´Antic Testament

En el poble d´Israel la dona és valorada sobretot per la seva condició de mare. Però és Déu qui li dóna una funció pública, ja que els profetes no els elegeixen els homes, sinó Déu. En els moments crítics de la història del poble d´Israel, Déu revela la seva Paraula a dones. Ell, que coneix la dona perquè l´ha creada, sap que és capaç d´escoltar la seva paraula, transmetre-la amb fidelitat i sofrir amb perseverança la persecució que li pot venir per la Paraula que ha d´anunciar. Per això Déu envia profetesses a comunicar la seva Paraula als reis i al poble. Per la Bíblia tenim coneixement de dues profetesses històriques: Dèbora en el temps dels Jutges (Jt 4,1-23) i Juldà en temps de la Monarquia (2Cr 34,21s).

Déu mateix és qui defensa les dones més desfavorides, el llibre del Deuteronomi mostra preocupació pels necessitats i desvalguts, hi ha diverses disposicions per protegir a la dona contra l´arbitrarietat i l´opressió (Dt 10,18; 21,10-14; 22,13-19). Déu per mitjà dels profetes denunciarà el tracte injust i cruel de què són objecte les vídues (Is 1,23..)

Maria, una dona alliberada per l´Esperit Sant

Abans que Crist portés a terme la seva missió alliberadora a favor de la dona. Maria la seva mare, és la dona plena de gràcia, en qui l´acció de Déu no troba cap impediment. En ella es pot veure amb nitidesa l´acció poderosa de l´Esperit Sant que l´allibera de totes les marginacions que la societat jueva havia volgut relegar la dona, i així esdevenir una dona lliure i responsable dels seus actes. 

Segons el llibre dels Nombres (Nm 30,3-17), els vots que una dona feia a Déu estaven condicionats per l´acceptació del seu pare o espòs. Maria, com a pobre de Jahvè, reconeix abans que tot la sobirania de Déu. Quan se li comunica que és escollida per esdevenir mare del Messies, ella no dóna el seu consentiment fins que entén com es realitzarà; llavors, sense demanar permís ni al seu pare ni al seu espòs, accepta que es realitzi en ella la voluntat de l´Altíssim. Déu tampoc espera el consentiment ni del seu pare o el seu espòs Josep i l´Encarnació és un fet.

Si per la dona no era obligació d´anar en pelegrinatge a Jerusalem, Josep no margina  Maria, la seva esposa, sinó que tots dos participaven dels moments més importants del culte jueu com era la celebració de la Pasqua. Maria té una obediència absoluta a Déu, a la qual Josep col·labora amb tota fidelitat; ell és l´ajuda adequada que Maria necessita per portar a terme els designis de Déu. Maria no va darrera de Josep, tota la seva vida està dirigida vers Déu i al compliment dels seus designis de salvació. Tampoc Josep exerceix el domini sobre Maria; en ells se superen les conseqüències del pecat quant a la dominació d´un sobre  l´altre. La relació de Maria i Josep està fonamentada en la veritat, la lleialtat, l´amor, la fidelitat, l´ajuda mútua. Per a ells, com a pobres de Jahvè, Déu és la seva riquesa i el seu refugi.

En Maria podem descobrir la dona com Déu la va voler en el seva creació: (dona) lliure i responsable, en relació d´igualtat amb l´home, i solidària en la realització dels designis de Déu. Com diu Joan Pau II: Maria és <<el nou principi>> de la dignitat i vocació de tota dona, de totes i cadascuna de les dones (MD 11). Maria, per la seva correspondència a la gràcia de Déu de la qual estava plena, ha pogut encarnar en ella tots els valors humans i espirituals. Després de Crist, és en Maria més que en cap altra criatura podem contemplar millor el ser humà com a imatge i semblança de Déu.

Jesús promotor de la veritable dignitat de la dona

Per comprendre l´actitud positiva de Jesús envers la dona en un context històric on era menystinguda i oprimida podem aprofundir des de les dues dimensions de la personalitat de Jesús: humana i divina. En la seva dimensió humana, va ésser educat per una dona alliberada dels condicionaments culturals i religiosos i va viure la relació d´igualtat que hi havia entre Maria i Josep els seus primers educadors. En la seva personalitat divina, Jesús en plena comunió amb el Pare, mostra quina és la voluntat de Déu sobre la dona. Si la desigualtat entre l´home va néixer amb el pecat, en Jesús no hi ha pecat; per tant, la seva relació amb la dona mai és des de la superioritat o minusvaloració en cap sentit.

Jesús va lluitar per alliberar la dona de tot els condicionaments familiars, religiosos i culturals que l´oprimien per retornar-li, com a ésser humà, tota la seva dignitat. Jesús allibera la dona en el seu àmbit familiar: del repudi (Mc 10,11); de la llei del Levirat (Mc 12,18-27); del matrimoni com a única opció de vida (Mt 19,12); de la maternitat com únic motiu de valoració (Lc 11,27-28); de l´esclavitud de les feines de la llar (Lc 10,8-42); del domini del clan familiar (Mc 10,29-30).  Jesús allibera la dona de les prescripcions legals: on les pèrdues de sang no són cap motiu d´impuresa ni d´exclusió (Mt 9,19-22), perquè Jesús i el Pare estan per sobre dels tabús, mites i lleis discriminatòries que han sofert i sofreixen tantes dones. Jesús defensa les dones més marginades del seu temps, sobretot les viudes (Mt 23,14; Mc 7,9-12), les dones malaltes (Lc 13,10-13; Mt 1,20-22) i les pecadores (Lc 7,37-50; Jn 8,1-11). Les defensa de les crítiques, de l´opressió i de la hipocresia dels homes.

Les expressions despectives envers la dona, tan freqüents en els rabins, no apareixen mai en boca de Jesús. Quan predica, parla a tots igual, no hi ha en els Evangelis dites o paraules de Jesús que menystinguin o justifiquin la subordinació de la dona.. Quan Jesús, en la predicació i en les paràboles, parla de la dona i de la seva vida, ho fa sempre en positiu i elogiant-la.

Jesús allibera la dona de la seva marginació intel·lectual i religiosa, en una societat on es considerava la dona deficient intel·lectual, on era millor cremar les paraules de la Llei abans que donar-les a una dona, on era mal vist parlar amb ella, i no era acceptada com a deixebla de cap rabí. Jesús en contra dels costums de la seva època admet les dones en la seva companyia, n´accepta els serveis, conversa amb elles en públic i en privat, i té dones per amigues.

 En la mentalitat de Jesús les dones tenen el mateix dret que els homes a escoltar la paraula de Déu i el missatge de salvació. Per això parla amb les dones dels misteris més profunds de la revelació, Ai elles el comprenen; es tracta d´una autèntica sintonia de ment i de cor, una resposta de fe (MD 15). Les dones han experimentat en elles els efectes de la Bona Nova, moltes (d´elles) han estat guarides de malalties físiques o espirituals. Les dones es fan deixebles de Jesús, ell  dedica temps a instruir-les, perquè puguin aprofundir en allò que han experimentat i així puguin comunicar en profunditat el missatge que Ell ens ha vingut a revelar de part del Pare.

Les dones seran deixebles de Jesús de paraula i d´obra, fins i tot en els moments més difícils. Com diu Ismael Bengoechea: Cap dona va contradir Jesús, ni el va perseguir, ni el va ofendre ni el va condemnar. Al, contrari l´ajuden, l´assisteixen,  l´honoren, l´estimen, li són fidels fins al Calvari, sense que cap d´elles participi activament en el procés de la seva passió i mort, fins i tot una d´elles intentarà salvar-li la vida^[1].

            En el moment de la prova definitiva i decisiva  al peu de la creu, entre els apòstols, sols Joan romandrà fidel, però dones n´hi havia moltes. Com diu Joan Pau II: En aquesta prova, que fou la més dura de la fe i de la fidelitat, les dones es mostraren més fortes que els apòstols; en els moments de més perill, aquelles que estimen molt aconsegueixen de vèncer la por (MD 15).

A la dona no li era reconegut el dret de donar testimoni, Jesús escull precisament les dones, sobretot a una, com a portadores oficials del missatge més important, que dóna sentit a la seva vida i fonamenta tota la fe cristiana, el fet de la seva resurrecció.  Jesús fa a la dona testimoni seu i per tant evangelitzadora de la Bona Nova.

Les dones, com escriu Ana M. Tedepino, van trobar en Jesús la força que els retornava la dignitat d´éssers humans, perquè les tractava igual que els homes i perquè a través de la seva experiència d´igualtat, es convertien realment en persones humanes. Les dones realitzaren una experiència transformadora mitjançant la seva relació amb Jesús, i es convertiren en persones realment humanes, recuperades, dignificades, que descobriren les seves capacitats al servei del Regne amb alegria i esperança^[2].  Jesús ha estat, és i serà una veritable bona nova per a les dones, ell els restitueix  la seva dignitat de persones humanes. Una tasca que Jesús no va deixar de fer ni en la seva vida terrenal, ni tampoc al llarg de la història de l´Església i de la Humanitat. Ell ho  seguirà fent fins que el projecte creador del Pare, on l´home i la dona són iguals en dignitat, sigui una veritable realitat.

            La importància cabdal de la dona en  la vida de l´Església

En els moments més crítics de l´Església, Jesús ha cercat dones, les ha format perquè desenvolupessin tots els seus talents al servei del Regne de Déu, els ha donat una missió de primer ordre i unides a Ell han redreçar el curs històric de l´Església.

Les dones  van tenir un paper molt important en l´edificació de les primeres comunitats cristianes. Elles van ser les qui van transmetre la Bona Nova als fills i als néts, com el cas de Timoteu;  van ser educadores de grans apòstols com Prisca i el seu marit Aquila; acolliren a casa les primeres comunitats cristianes com Maria mare de Marc o Lídia; o van tenir un paper dins la comunitat com la diaconessa Feba. En les persecucions de l´Imperi Romà, les dones no es feren enrera en la seva fidelitat a Crist, li van ser fidels fins al martiri, àdhuc nenes com Sta. Agnès.

            Durant l´Edat Mitjana, quan l´Església es feudalitzà, assimilà els ideals d´aquesta societat, tot recolzant-se en el poder i la riquesa. Aquest fet creà malestar en el si de l´Església i es cercava en l´Evangeli el retorn a la pobresa i a la senzillesa d´esperit, però molts d´aquests moviments eren contraris a la jerarquia de l´Església, i professaven veritables heretgies. En el segle XIII, Crist cridà  Francesc d´Assís perquè edifiqués la seva Església sobre el fonament de la pobresa evangèlica, des de la comunió amb la jerarquia. La qui  millor va saber encarnar les ensenyances de Sant Francesc fou Santa Clara qui amb gran fermesa, no descansa fins aconseguir l’aprovació per part de la Jerarquia de la seva forma de viure pobre com  a seguiment radical de Crist. Ella és la primera dona fundadora que redacta una regla que aprova l´Església. Santa Clara i Sant Francesc van donar testimoni del gran valor de la pobresa, amb això han donat la medecina que l´Església de tot temps necessita, seguir a Crist pobre i anunciar l´Evangeli, no des del poder i la riquesa, ja que Déu manifesta el seu poder en la pobresa.

Al segle següent, el Papat viu un dels moments més complicats de la seva història. Hi ha tres Papes i l´Església viu una profunda divisió. Jesús cerca una dona perquè pugui desfer aquest gran embolic. Caterina, que a l´edat de sis anys veu a l´horitzó Crist vestit de pontifical, aquesta experiència  interior la va ajudar  identificar malgrat els defectes del papa a Crist. Ella, conscient de la missió que Crist li dóna, creu que no la podrà portar a terme per la seva condició de dona.  A les seves objeccions Jesús li respon: “Jo difonc  la gràcia com vull. Davant meu no hi ha home ni dona, ni pobre ni ric, i el mateix puc fer una cosa que una altra... obeeix amb valentia, que aviat t´enviaré enmig de la gent. No t´abandonaré allà on et trobis, ni deixaré de visitar-te i de guiar-te en tot el què emprenguis”^[3] Caterina, una dona del món medieval unida a Crist, desenvolupa una extraordinària activitat política i diplomàtica, les seves cartes arriben a papes, reis, prínceps, sacerdots, religiosos, presoners, pecadors.  Ella aconsegueix que es faci la pau entre prínceps i sobretot amb la seva audàcia i tenacitat, aconsegueix fer retornar el Papa a Roma.

El segle XVI, és el moment crític en què es desintegra la unitat de l´Església catòlica amb la reforma protestant. També en aquests difícils moments, Jesús escull a Teresa de Jesús, ella ha experimentat com la pregària l´ha fet capaç de posar tots els seus talents al servei de l´Església. Jesús li dóna la missió de fundar convents, ella va trobar molta contradicció en aquesta tasca fundacional per ser dona i monja de clausura, quan ella comença a rendir-se  a l´opinió que és voluntat de Déu que les dones callin a l´Església com deia sant Pau. És Jesús mateix qui l´anima i li diu: Digue´ls que no es regeixin per una sola part de l´Escriptura, que mirin les altres, que si podran per ventura lligar-me les mans^[4]. Els teòlegs del seu temps consideraven que la dona no era capaç de l´oració contemplativa. Així ho denunciava santa Teresa: Moltes vegades ens diuen que no és per les dones (l´oració) que els poden venir il·lusions, millor que es dediquin a filar^[5]. Santa Teresa amb el seu testimoni i els seus escrits defensa que les dones també poden pensar quan preguen i encamina a  les dones als més alts cimals de la vida mística i fa de la seva vida de pregària un servei apostòlic de primer ordre, essencial per  la renovació espiritual de l´Església. Així, Teresa de Jesús ofereix  a l´Església  del seu temps i del nostre el camí per enfortir-se interiorment, i esdevenir evangelitzadora. Perquè la vida d´oració intensa és capaç d´afermar els cristians en el seguiment de Crist, d´on sorgeixen grans sants i santes que reconstrueixen l´Església. S´ha dit de Teresa de Jesús que és una de les dones més agosarades, àgils i genials que la humanitat ha conegut després de Maria la Mare de Jesús.

A finals del segle XVI, neix  Mary Ward, ella serà escollida per Déu per ser precursora de l´apostolat femení.  Però si en un principi la seva obra va ésser acollida pel papa Gregori XV, a la seva mort d´aquest, alguns la van acusar de cismàtica i heretge per defensar l´apostolat femení i fou empresonada. Però el seu sofriment i la seva fidelitat a Crist no va deixar de donar fruit. L´any 1633, dos anys després que fos empresonada Mary Ward, Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillach funden la Companyia de les Filles de la Caritat, que tenen per missió servir els pobres en totes les seves necessitats. Vicenç de Paül té la genial idea que les Filles de la Caritat no fessin vots solemnes, així no van poder ser enclaustrades en un convent. L´any 1830, la Verge Maria s´apareix a Santa Caterina Laboré i li expressa la que seva complaença pel servei que  realitzen les Filles de la Caritat en favor dels pobres. A partir de llavors, aquesta petit institut es convertirà en el més nombrós de tota l´Església, i mostrarà arreu l`eficàcia de l´acció apostòlica de la dona, a qui l´Església tant deu a la seva força evangelitzadora en el camp de l´educació, de la salut i de les missions. La Companyia de les Filles de la Caritat inspirarà el naixement d´altres instituts de religioses.

En el segle XIX, tot l´estament jeràrquic i carismàtic de l´Església sofreix persecució per part dels governs liberals.  Mary Ward va ser acusada de pretendre propagar la fe per mitjà d´un servei apostòlic, perquè  era una tasca reservada exclusivament als homes. En el segle XIX els religiosos que fins llavors eren els encarregats de propagar la fe amb la predicació i les missions són exclaustrats, és prohibida l´ordenació de nous sacerdots, els bisbes, i fins i tot el mateix Papa, sofreixen persecució. En aquest moment tant difícil en que queda profundament compromesa l´obra evangelitzadora de l´Església, l´Esperit Sant forja un autèntic exèrcit de dones que  reevangelitzaran les societats de tradició catòlica, i les enviarà a l´evangelització dels cinc continents. Aquestes  dones  sobretot per mitjà de l´educació treueran a bona part de la població femenina de l´analfabetisme i l´ompliran d´ideals cristians. En seu treball abnegat al servei dels pobres i malalts ompliran de prestigi a l´Església, i trasmeteran a ells i a les seves famílies el do de la fe.

A finals del segle XIX, Jesús es valdrà d´una religiosa jove, Santa Teresa de Lisieux, per retornar l´Església a l´Evangeli, canviar la imatge d´un Déu jutge sever a la d´un Déu Pare misericordiós. Ella ha influït poderosament l´espiritualitat del nostre temps, i moltes de les seves intuïcions profètiques influïren en el Concili Vaticà II.

En el nostre segle, Jesús no ha deixat de donar grans dones a l´Església, entre elles Edith Stein, Teresa de Calcuta i Chiara Lubich. Edith Stein,  alemanya de raça jueva,  llegint el llibre de la Vida de Santa Teresa, descobreix la Veritat i es converteix al catolicisme. Un dels primers serveis que fa a l´Església és la reflexió filosòfica del ser de la dona. Ella defensa el paper de la dona en tots els àmbits de la vida cultural i social.. Com a filosofa, és constant el seu esforç per conjuminar les exigències de la raó i les de la fe. Professa com  a carmelita descalça i mor al camp de concentració d´Auschwitz, víctima de la persecució nazi. Joan Pau II a més de canonitzar-la l’ha nomenat copatrona d’Europa junt amb Caterina de Siena i Brígida de Suècia.

Teresa de Calcuta, la religiosa albanesa  que ha servit als més pobres d´aquest món, fundadora de les missioneres de la caritat, ha alleugerit multituds de sofriments d´homes d´arreu del món. Ha estat una de les primers dones a guanyar el premi Nòbel de la pau, tinguda per santa en vida, morí  recentment, el govern de la Índia li concedí  un funeral amb més honors que un cap d´Estat.

Finalment, Chiara Lubich a qui de jove Crist li  anuncià profèticament que la seguiria un exèrcit de verges. En un dels bombardejos que sofria la seva ciutat durant la II  Guerra Mundial, va néixer  a la llum de l´Evangeli el gran moviment dels Focolars. Ella mateixa  testifica: Aquest moviment, ha nascut amb les qualitats pròpies d´una obra de Déu: unitat incondicional amb la Jerarquia de l´Església, fecunditat i difusió desproporcionades a qualsevol força o geni humà. Avui s´ha estès a més de cent països, amb centenars de milers de seguidors. Ella segueix sent-ne l´animadora espiritual.

Maria la mare de Jesús, com cada dona que ha tingut un paper decisiu en el si de l´Església, si  haguessin assimilat el prototipus de la dona submisa i alienada a la forma cultural que s´havia relegat a la dona del seu temps, no hagués pogut esdevenir el mitjà pel qual Déu hagués pogut portar a terme els seus designis salvadors tant en el si de l´Església com de la  Humanitat.

 Cal que la  dona aporti  totes les seves capacitats al servei del Regne

  En la nostra societat secularitzada, l´Església necessita de tots els recursos i energies dels homes i dones que l´habiten. Avui que la dona ha conquerit tants espais de la societat que fins ara li havien estat tancats i ha mostrat les seves capacitats de què ella es portadora. Avui com mai cal que l´acció alliberadora de Crist en l´Evangeli es faci realitat. Cal  que la dona es deixi alliberar pel Crist i posi tots els talents que Ell li ha donat al servei del Regne.

Seguir a Crist de prop significa pels homes comprometre’s a lluitar juntament amb les dones perquè les estructures socials, culturals i religioses no impedeixen que cap ésser humà: home o dona li sigui reconegut la seva dignitat i igualtat com a fill i filla de Déu.  Cal que la dona cristiana, a més de pregar i servir en multitud d´obres benèfiques, s´alliberi de la minoria d´edat intel·lectual, on sols pot rebre i mai donar, intel·lectualment parlant. Cal que tota dona cristiana es comprometi a aprofundir intel·lectualment el món bíblic, teològic, del propi carisma religiós, i totes les vessants de la vida humana i eclesial. 

L´Església necessita de la  valuosa aportació de la dona, però cal que aquesta lluita per la promoció integral de la dona cristiana i consagrada, com diu Dolores Aleixandre: no debilitin el nostre sentit de pertinença i de lleialtat envers a l´Església en la que hem rebut l´Evangeli de Jesús^[6]. Cal cercar amb perseverança malgrat sigui amb sofriment la comunió amb la Jerarquia de l´Església. Com el mateix Crist va predir  qui està unit a Ell i a la seva Església donarà molt de fruit i aquest es perpetuarà al llarg dels segles (Cf . Jn 15,6;16). L´obra i els escrits de Caterina de Siena, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux doctores de l´Església, com de santa Clara d´Assís i tantes d´altres santes en són un veritable testimoni.  

                                                                                                  M. PILAR VILA GRIERA